‘U parkèğğe

poesia più che mai attuale di Michele Frattulino

Quanda  makene  kè  stanne,
ogni  jurne è  sèmbe  pèğğe;
ğğìre a mmanghe, ğğìre a  ddrìtte,
ma  nze tròve nu  parkèğğe.

Vèrse ‘u cèndre, nne parlàme,
te  kunvine jì all’appide,
o  sennò  k’a  cirkolàre,
pùre assì è nu pòke kàre.

Hanne  fatte ‘i  strìsce  azzùrre,
k’u  tassametre a  mmenùte;
manghe  mìtte trè o quatt’eure,
nda  nu ninde so’ fenùte.

Ogni  tande  guarde ‘u  llòrğe
e  pinze  sèmbe ‘e solde spìcce,
s’avvecìne ‘u  karre attrèzze
“mamma sande kè  atu mbìcce!

Bbregatì, pe ddùje  menùte,
me kumbìne ‘stu  dammağğe?”
-‘U  vèrbàle hagghie  ğğià  skrìtte -
pàghe ‘a  mùlte e te stàje  cìtte.

Tùtte  quìste, manghe eje  ninde!
Pùre aìnde  ‘o cemetére,
ogni vìseta parénde,
vonne n’eure  de  tanğènde.

Pe  nen  fa  na  letegàte,
a  rağğiòne  oppùre  ‘a  tturte,
mìtte  màne ‘o   portafoglie,
….frisckalaneme  de  ki t’è…  (sia refrigerio all’anima di chi ti è… )