‘I zambàne

Bella poesia di Michele Frattulino
(clicca qui per vedere le altre)


Ce stanne cèrti zzòne k’i maràne,
mbestàte da meliùne de zambàne;
n’ esèrcete kè nen fernèsce màje,
kè véne sèmbe appirze, andò vàja vàje.

Na pìkkula avanguardije, ğğià ‘a matìne,
te zùke tùtte ‘u sanghe ğğenuìne;
l’attakke grusse, ’u fanne ‘a sére ‘e otte,
ke mùzzeke da sòpe fine a ssotte.

Si te ndrattine fòre n’atu pòke,
te fanne ‘i vrazze e ‘i kosce a vvòke a vvòke.
T’aùnğe k’i pumàte e ‘po k’ i nguinde,
però nenn’ akkuakuagghie probbie ninde.

Te mìtte allòre ‘a maglie e ‘u kavezòne,
però pùre ‘stu fatte nen funziòne,
pekkè ‘sta soluzziòne pàre sciokke,
a mméne kkè nd’ammùcce pùre ‘a vokke.

Penzannece nu pòke, ‘sti zambàne,
so’ suzze pùre a tanda krestijàne;
lòre zùkene ‘u sanghe a tanda ğğènde,
e l’ate vanne annande k’ i tanğènde.

‘Anna sparì de prèsce quìst’ inzètte;
‘anna sparì pùre ‘i krestijàne nfètte;
i prìme ‘anna dà ndréte tùtte ‘u sanghe,
e l’ate ‘i solde nghiùse aìnde ‘e bbanghe.